 |
| IP en una xarxa local |
 |
| Satèl.lits al voltant de la Terra |
 |
Telèfon fixe |
 |
| Telèfon mòvil |
 |
| Ràdio |
 |
| Diferents tipus de cables |
 |
| Cable de fibra òptica |
indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (conduït o número 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o número 1). = w2 / w1
w1 w2 / w1 1 1
w1 w2 / w1 1 1 = 1| Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat lineal v dels seus punts hi ha la relació següent:
v = r · w on:
v és la velocitat linial (m/s)
w és la velocitat angular (rad/s) r és el radi de la roda (m) |  |
| En les politges unides per corretges o cadenes la relació de transmissió val: = w2 / w1 = d1/d2 on:
w1 és la velocitat angular de l'eix de la politja motriu
w2 és la velocitat angular de l'eix de la politja conduïda d1 és el diàmetre de la politja motriu d2 és el diàmetre de la politja conduïda |  |
| Aquest mecanisme es troba en molts electrodomèstics de la cuina, en les màquines de cosir de pedals, dins de la impressora, en màquines industrials, etc | |
| Si s'uneixen diverses politges de diferents diàmetres sobre un mateix eix, s'obté una politja escalonada o tren de politges, el qual s'utilitza per a canvis de marxes fent diferents combinacions. És el cas de la caixa de canvis del trepant de sobretaula. |  |
| Per evitar el lliscament que es produeix entre la politja i la corretja, es pot optar per utilitzar rodes dentades i unir-les mitjançant una cadena. En aquest cas es compleix: = w2 / w1 = z1/z2 on:
w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)
z és el nombre de dents de la roda |  |
| Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z1 dents i el pinyó amb z2 dents. | |
| Els engranatges són mecanismes de transmissió de moviment circular mitjançant rodes dentades que encaixen entre si. Això és possible perquè tenen el mateix pas (distància entre dues dents veïnes). La relació de transmissió val: = w2 / w1 = z1/z2 on:
w és la velocitat angular de l'eix (rad/s)
z és el nombre de dents de l'engranatge |  |
| Els engranatges poden ser rectes, cònics, interiors, vis sens fi i pinyó-cremallera (en aquest últim hi ha transformació de moviment de rectilini a circular o a l'inrevés). | |
| Per representar gràficament els engranatges, com que és molt difícil dibuixar-los amb totes les dents, es fa un dibuix simbòlic en el qual la roda dentada es representa amb una circumferència. |  |
| Un tren d'engranatges és un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot determinar la relació de transmissió per passos considerant parelles d'engranatges (motriu - conduït) fins a arribar a la darrera roda dentada. A l'hora de fer el càlcul, cal recordar que dues rodes dentades que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat angular i per tant = 1. | |
| Per a un tren d'engranatges: = w última roda / w primera roda = 12·23·34·... = producte nombre de dents rodes motrius / producte nombre dents rodes conduïdes |  |
| En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora motriu i conduïda, ja que primer rep el moviment i després el transmet a un altre engranatge. Però, atenció: si dues rodes estan muntades sobre el mateix eix de rotació, la roda que rep el moviment només serà conduïda, i la que transmet el moviment només serà motriu. |  |
Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada, augmenta la força que pot fer, per exemple, per pujar una càrrega, en foradar... Per això, la majoria de motors elèctrics, com el del trepant o el muntacàrregues, disposen d'un reductor per permet reduir el nombre de voltes que fa el motor elèctric i multiplicar, de manera proporcional, la força que pot fer la roda conduïda. | |
 |  |
Consisteix en una barra rígida que pot girar al voltant d'un punt de suport O sota l'acció de dues forces, la força aplicada Fa i la força resistent Fr.
|  |
Palanca de primer grau
| |
 |  |
El punt de suport O està entre la força aplicada Fa i la força resistent Fr.
La càrrega es troba en un extrem de la palanca i la força Fa per elevar-la s'aplica a l'altre extrem. Exemples: el gronxador, la balança i les tisores. | |
Palanca de segon grau
| |
 |  El punt de suport O es troba en un extrem, la força Fas'aplica a l'extrem oposat i la càrrega se situa al mig. Exemples: el carretó, el trencanous. |
Palanca de tercer grau
| |
 |  |
El punt de suport O està en un extrem; la força Fa s'aplica entre aquest punt i la càrrega.
Exemples: les pinces, el martell, la canya de pescar. | |
 |
El moment ens indica la facilitat amb què un cos gira al voltant d'un punt en aplicar-li una força.
Com més gran és la distància entre el punt d'aplicació A de la força i el centre O, menor és la força F que s'ha de fer per obtenir el mateix moment. Per això, com més gran és un volant menys força s'ha de fer perquè giri, i tancar una porta és més fàcil com més lluny de la xarnera té el pom. |
La politja permet pujar pesos còmodament, ja que inverteix el sentit de la força que s'aplica.
La força que s'ha d'aplicar Fa és igual al pes Fg de l'objecte que es vol elevar: Fa = Fg = m · g
| ||
Es pot reduir la força que s'ha d'aplicar si es combinen diferents politges, com en el cas dels polispasts.
El polispast més simple té dues politges: una de fixa al sostre i l'altra de mòbil, acoblades mitjançant una corda. En aquest cas, la força Fa que s'ha d'aplicar només és la meitat del pes de la càrrega, però s'ha d'estirar el doble de corda. La força que s'ha de fer per pujar una càrrega mitjançant un polispast s'obté dividint el pes pel número total de politges en el conjunt. |
 |
S'anomena pas de la rosca p a la distància que avança el cargol a cada volta.
La fórmula indica el valor de la força Fr que es pot vèncer en cargolar. Com més petit és el pas de rosca p i més llarga la clau o maneta, més resistència es pot vèncer. |
